(Petilla d'Aragó 1852- Madrid 1934) Històleg aragonès. Estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba (1874). En examinar-se de doctorat a Madrid (1877), tingué per primera vegada contacte amb la histologia. Obtingué la càtedra d'anatomia de València (1883), quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d'histologia de Barcelona, on començà una tasca fonamental d'investigació, aplicant el mètode de Golgi a l'exploració microscòpica del sistema nerviós. Assistí al Congrés Anatòmic de Berlín de l'any 1889. El 1892 guanyà les oposicions a la càtedra d'histologia de Madrid. Després de llargues investigacions, començà a defensar la teoria de la transmissió de l'impuls nerviós per contigüitat entre cèl·lules independents (teoria de la neurona), formulada finalment a la gran obra Textura del sistema nerviós del home i els vertebrats, publicada en fascicles del 1899 al 1904 i molt ampliada en una versió francesa posterior (1911). Creador de la important escola histològica de Madrid, honorat per innombrables institucions científiques estrangeres, assolí la glòria mundial gràcies a la concessió del premi Nóbel de medicina, l'any 1906, compartit amb C.Golgi.
Cristina Fernàndez 2n ESO
